Per què llegim?
Al començar amb la lectura, vaig haver de parar a fer-me aquesta pregunta. Montserrat Roig es pregunta realment per quin motiu els escriptors escriuen, i jo em faig aquesta pregunta des del punt de vista del lector. Ella assegura que un enginyer li va dir que llegir novel·les era una “bestiesa” ja que al darrer capitol t’ho conten tot. Els escriptors menteixen, conten històries que s’han inventat, mentides, i els lectors en demanem sempre més. El títol de l’obra te relació amb açò: Johnny Guitar li demana a Vienna que li diga que l’estima encara que siga mentida, ella ho fa i a ell no pareix importar-li que li estiga dient una mentida. A mi tampoc m’importa que les novel·les no siguen la realitat, que m’estiguen mentint.
En Farsa, Màrius Serra ho explica així:
“Quan llegeixo el temps s’atura i em sento un altre. Molts altres. Tot i tots jo. Però no només sóc els personatges del text. Sóc uns ulls que tot ho escruten i una ment que imagina sense parar, que fa hipòtesis i construeix mons en sintonia, o no, amb els mons que m’ofereix el text. En realitat quan llegeixo no faig gran cosa. Només xalo. Vaig llegir no sé on que llegir era viure sense rebre’n els cops, notar l’eufòria i el dolor d’una altra manera. Ara em sembla que ho experimento. Me n’he adonat des que estic sol i sota l’influx de les memòries d’aquest mag fascinant.”
I sí, per aquest motiu llisg, perquè puc ficar-me dins la ment d’altres persones i viure (de manera menys intensa, és clar) les seues experiències. És una manera d’evadir-me i a la vegada d’enriquir-me. Katarsi en diuen, em sembla. Posar-se a la pell d’una altra persona i aprendre de les seues experiències, dels seus sentiments i de la seua manera de vore les coses; quan més perspectives tinguem de la vida, més fàcil serà entendre-la; o almenys, això em sembla.
