Ciutat literària
“També cal aprenentatge per a construir una geografia literària de la nostra ciutat on hem viscut gran part de la nostra vida. Fugir del conegut per cercar l’inconegut, que jeu darrera de tot allò a què tenim habituada la retina.”
Per tal de crear la seua Barcelona literària, la Montserrat Roig explica que s’ha de veure amb uns altres ulls; oblidar-la per a després recordar-la, i així poder veure coses que no havies vist.
Això m’ha portat a pensar en la meua ciutat, Castelló. Sempre l’havia vista igual, no tenia cap interés en especial per a mi, fins que un dia, víspera d’un viatge a terres llunyanes, i que em tindria allunyada de casa més temps que mai, vaig veure la ciutat amb uns altres ulls. Tot em pareixia nou i bonic, i jo observava cada racó i intentava obtenir un record fort al que poder acudir quan m’enyorara. Va ser com veure Castelló per primera vegada, com quan arribes a una ciutat que no coneixes i intentes vore-ho tot.
La primera vegada que vaig veure Castelló com una ciutat literària va ser amb La llum del capvespre, de Vicent Pallarés. Em va agradar molt conèixer els llocs on esdevenia l’acció, ja que he llegit prous novel·les ambientades a Barcelona, i sempre em donava ràbia no coneixer-la, perquè tenia la sensació de què em perdia alguna cosa. Això també m’ha portat a imaginar-me una Barcelona amb tot el que he anat llegint sobre ella, i espere poder comparar-ho pròximament amb la Barcelona real.
També de la mà de Vicent Pallarés he vist com a lloc literari el meu poble, cosa que em va semblar encara més estranya. Les urpes del llop, transcorre a Areus (Suera a l’inrevés) encara que em sembla que és més un homenatge al nom que altra cosa, ja que no vaig reconèixer molt del poble (encara que això també pot ser al fet que no conec massa bé el terme del poble). Crec recordar que a L’àngel covard també utilitza Areus com a nom del poble valencià on tornava la família protagonista. A més, en aquesta novel·la és representa el fenomen de l’emmigració de la gent del poble cap a Barcelona, que al meu poble va tenir molta importància.
