Montserrat Roig
Un dia ma mare em va veure llegint aquest llibre, i em digué que tenia llibres de Montserrat Roig. No em va sorprendre, ja que he “furgat” diverses vegades entre els molts llibres que hi ha a ma casa, però entre la col·lecció de ma mare el que més vaig trobar va ser poesia: Joan Salvat i Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Marc Granell, i un llarg etcètera. Em va dir que em buscaria els llibres i unes revistes feministes on hi havia articles de la Montserrat Roig. Açò va despertar la meua curiositat per l’escriptora, així que vaig buscar per internet la seua biografia, i en la pàgina http://www.escriptors.cat/autors/roigm/index.php
vaig satisfer la meua curiositat.
La sorpresa me la vaig emportat quan em va donar els llibres: estaven en castellà. Pel que havia llegit a Digues que m’estimes encara que sigui mentida, donava per entés que Montserrat Roig escrivia, majoritàriament en català. Els llibres són dues de les seues novel·les: Ramona, adéu i L’hora violeta; un recull d’entrevistes i reflexions, Temps de dona?; i per últim “Carnets de mujer”, un recull de relats de nous dones de països diversos.
Li he preguntat a ma mare la raó per la qual té els seus llibres en castellà i m’ha dit que és perquè a les llibreries estaven en castellà (almenys a Castelló) i no volia esperar-se, si els hagués volgut en català, possiblements li’ls haurien portat, més tard o més prompte.
