Plaers solitaris, vicis compartits
“[…] jo em considero una lectora indisciplinada però feliç”
Com la Montserrat, em considere una lectora indisciplinada. Millor dit, molt indisciplinada. He llegit prou, no molt, ni suficient. I del que he llegit, d’algunes coses n’he tret profit, i d’altres no, encara que totes m’han servit per a aprendre. Aprendre el que m’agrada i el que no m’agrada en un llibre, en la manera de narrar. He llegit alguns clàssics, encara que no molts: sempre m’ha agradat la novel·la actual; la majoria de vegades, anava a la biblioteca i agafa qualsevol llibre, només pel plaer de llegir. Darrerament, m’he tornat una mica més exigent i cada vegada que hi vaig estic rebuscant entre els llibres mai menys d’una hora.
He llegit de tot. Reconec que vaig seguir des que tenia 10 anys la saga Harry Potter i fins i tot més darrerament la de Crepúscle, i no me n’avergonyisc. També m’entusiasmen les novel·les de Mercè Rodoreda o d’Isabel-Clara Simó, com també em meravella la poesia de Vicent Andrés Estellés; i d’això tampoc me n’avergonyisc. Normalment acabe de llegir tot el que comence, ja que, encara que no m’agrade massa, no m’agrada deixar les històries a mitges. Els únics llibres (que recorde) que no vaig aconseguir acabar són: El sirmarilion, de Tolkien, que després del Hobbit i d’ El Senyor dels Anells se m’estava fent molt pesat; i “Crimen y castigo”, de Dostoievski, ja que amb les 50 primeres pàgines m’havia fet un embolic tan gran amb els noms russos, que ho vaig deixar estar (si feren una versió amb noms que puguera recordar i que no foren tan llargs, supose que m’agradaria i tot).
Aquest “vici” de llegir el compartisc, principalment, amb mon pare. Molts dels llibres que he llegit me’ls ha recomanat ell, i pocs d’aquests no m’han agradat. Ell és prou més exigent que jo, em sembla que sempre té alguna cosa a dir sobre tots els llibres: cap pareix que el deixe del tot satisfet, encara que supose que no es pot esperar una altra cosa d’un ex-llibreter i ex-bibliotecari. També compartisc aquest vici amb alguns amics, i sempre em deixe recomanar llibres, encara que no em solen acertar massa els gustos.
No importa com estiga de cansada o la feina que tinga per fer: abans de dormir sempre llisg una estona. El millor de tot és quan trobe algun llibre que m’absorbeix i no puc parar de llegir, i fins que no l’acabe no puc fer altra cosa que llegir. 
