Dones

Durant anys, les dones hem estat al marge de tot: del món i de la literatura, observant des de darrere d’una finestra o des d’un balcó. No se’ns considerava persones amb capacitat per crear literatura (ni per a fer res que no fóra treballar per als demés sense esperar res a canvi).

Quan algunes dones començaren a crear, la seua literatura es considerava a banda. Estava la literatura en general i, després, la literatura de les dones. Com si totes forem iguals! No dic que no es puguen traure trets comuns entre la literatura d’algunes dones, però això no vol dir res: també s’associen característiques comuns a una mateixa generació d’escriptors d’una mateixa regió.

Aquest és un tema que m’enutja, així que no em faré mala sang. No crec que hi haja que renunciar a la condició de dona per a ser escriptor/a, com Simon de Beauvoir, que pensava que tenir fills estava renyint amb el treball intel·lectual. Com a dona, mai m’he sentit incapaç de fer res igual que qualsevol home pot fer, ni he sentit que tinc una ment “inferior”; encara així, sé que hi ha dones que han estat educades per a creure-ho, i que han tingut por d’intentar fer alguna cosa. Sense anar més lluny, la meua àvia, que està sorpresa de que estiga en la universitat (encara que gratament sorpresa); mentre que als meus cosins i germà els preguntava com els havien anat les notes, a mi sempre em preguntava quantes carabasses havia tingut en l’avaluació (sens dubte, sempre presuposava que m’anava malament). Per  tot això considere una gran tasca la de les primeres dones que ens van anar obrint camí en el món intel·lectual, i en el món català, sense dubte Montserrat Roig ha sigut una d’elles.



Feu un comentari


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 3 7 ?