Balanç
Digues que m’estimes encara que sigui mentida ha sigut, sense dubte, una lectura profitosa. A banda de què m’ha fet reflexionar sobre temes molt diversos, com la llengua literària, la condició de dona o la meua ciutat, m’ha obert moltes portes. Portes a un món de lectures, i sobretot, portes al món de l’assaig. La veritat és que no he llegit massa cosa d’assaig, i després d’aquesta experiència, començaré a fer-ho. Les novel·les t’evadeixen, però l’assaig, a partir de les experiències d’una altra persona i dels seus pensaments, desperta el teu propi pensament. A la vegada que la Montserrat Roig es feia preguntes al llarg del llibre i se les intentava respondre, jo m’he fet aquestes mateixes preguntes per intentar traure en clar alguna cosa. Així doncs, considere aquesta lectura com a enriquidora.
A banda, la realització d’aquest blog també m’ha ajudat. La lectura m’ha fet reflexionar, però posar en paraules els pensaments de manera coherent m’ha suposat un esforç considerable i constructiu. A banda ha posat en evidència la meua teoria de que sóc un desastre de persona, i supose que això és un primer pas per a posar-li remei. També cal dir que si no m’he enfrentat abans a aquest blog ha sigut per pànic. Em costa escriure allò que pense, perquè sempre tinc la sensació de que a la resta del món li pot semblar una bogeria, així doncs, no cometré la imprudència de rellegir-ho tot i acabar esborrant-ho per sentir-me absurda.
