Balanç
Digues que m’estimes encara que sigui mentida ha sigut, sense dubte, una lectura profitosa. A banda de què m’ha fet reflexionar sobre temes molt diversos, com la llengua literària, la condició de dona o la meua ciutat, m’ha obert moltes portes. Portes a un món de lectures, i sobretot, portes al món de l’assaig. La veritat és que no he llegit massa cosa d’assaig, i després d’aquesta experiència, començaré a fer-ho. Les novel·les t’evadeixen, però l’assaig, a partir de les experiències d’una altra persona i dels seus pensaments, desperta el teu propi pensament. A la vegada que la Montserrat Roig es feia preguntes al llarg del llibre i se les intentava respondre, jo m’he fet aquestes mateixes preguntes per intentar traure en clar alguna cosa. Així doncs, considere aquesta lectura com a enriquidora.
A banda, la realització d’aquest blog també m’ha ajudat. La lectura m’ha fet reflexionar, però posar en paraules els pensaments de manera coherent m’ha suposat un esforç considerable i constructiu. A banda ha posat en evidència la meua teoria de que sóc un desastre de persona, i supose que això és un primer pas per a posar-li remei. També cal dir que si no m’he enfrentat abans a aquest blog ha sigut per pànic. Em costa escriure allò que pense, perquè sempre tinc la sensació de que a la resta del món li pot semblar una bogeria, així doncs, no cometré la imprudència de rellegir-ho tot i acabar esborrant-ho per sentir-me absurda.
Hola, he estat llegint articles antics que tens per ací publicats. Una cosa, has nomenat Les Urpes del llop, em pots confirmar que està publicat en Bromera?
Sí que és de Bromera, concretament dins la col·lecció L’Eclèctica. Gràcies per passar-te per ací!